Noguera

És un arbre caducifoli monoic corpulent, no gaire alt, aproximadament d'uns 20 metres, però de capçada àmplia i voluminosa. En els exemplars més desenvolupats, aquesta copa pot començar a poca distància del terra. El tronc acostuma a ser ample, s'han trobat alguns exemplars de 5 metres de diàmetre, i es buida en els exemplars vells. Té l'escorça esblanqueïda, llisa, que s'esquerda amb el pas dels anys. Les branques joves són gruixudes i amb nusos, amb la medul·la típicament buida i dividida mitjançant separadors transversals.

Fulles caduques, alternes imparipinnades, grans, compostes, amb 5 o 9 folíols. El final de la fulla és més gran que els laterals. La vora és bastant llisa.

El noguer perd les fulles a l'hivern i a la primavera l'hi tornen a sortir al mateix temps que les flors, de les que n'hi ha de masculines i de femenines. Les fulles tenen un pecíol llarg amb una fullola a la punta i 2-3 parelles als costats; quan surten tenen un color vermellós però al madurar es tornen verdes.

Cada flor femenina, presenta un ovari que és ja una nou petita on a l'extrem superior hi ha el calze i del mig surten dues banyes que són els estigmes (la flor corona el fruit). Les masculines surten del lleny de l'any anterior per sota de les femenines en forma de ramells. La flor masculina és un ament. Es pol·linitza pel vent.

Els fruits són drupes, en grups de 1-4 globulosos, consten de una capa carnosa fina, glandulosa i glabra, de color verd, que s'ennegreix i s'esquerda a la maduresa. En el seu interior es troba la nou, formada per una coberta dura que s'obre en dos parts, les línees de soldadura de les quals no coincideixen amb la soldadura dels carpels, sinó amb els nervis mitjans d'aquests. A més, té 2 o 4 falsos envans incomplets. Allotja al seu interior una llavor amb quatre lòbuls, rica en olis. Comença a produir fruits cap als 10 anys.