Mèlia

Melia azederach

Família: Meliàcies

Origen: Àsia oriental i meriodinal

La mèlia, arbre de port mai no excessivament alt, de capçada ampla i densa, es planta en placetes per l´ombra que proporciona durant l´estiu.

Floreix al començament de la primavera amb flors de color lila, oloroses i agrupades en grans poms.

Els fruits, rodons i carnosos, groguencs a la maturitat i penjats durant tot l´hivern de les branques nues, són molt apreciats pels ocells.

Amb les llavors, grosses com a pèsols, es fan collarets i rosaris.

Morera

Morus alba

Família: Moràcies

Orígen: Àsia central i nord de l´Índia.

Les seves fulles, de color verd clar brillant, grans i ovalades, amb la figura de cor a la base tenen entrants de formes molt variades i s´utilitzen per alimentar els cucs de seda.

Els fruits, a primer cop d´ull, s´assemblen a les mores silvestres.

Són dolços fins i tot abans de madurar.

En podem trobar de diferents colors: blancs, rosats o violetes.

La morera perd les fulles a la tardor.

Es va importar de la Xina -fa més de 600 anys- quan a Europa va iniciar-se la cria del cucs de seda.

Desmai

El desmai és el típic arbre que trobem en els nostres parcs i jardins, sempre al voltant dels estanys. I és que, en realitat, li agraden els terrenys molt humits.

Es reconeix fàcilment pel seu port: les branques joves, molt primes i cobertes de fulles allargades, estretes i verdes per una cara i blavoses per l´altra, pengen de vegades fins a terra.

A l´hivern perd les fulles i deixa al descobert tots els branquillons, molt llisos i de tons clars, que brillen amb la llum del sol.

Cedre de l´Himàlaia

Cedrus Deodara

Família: Pinàcies

Orígen: Himàlaia

Arbre de capçada piramidal i port majestuós, amb el brot terminal marcadament inclinat.

Les branques, espaiades, es disposen a diferents nivells formant pisos.

Solen tenir els extrems penjants.

Les fulles, sobre branques molt curtes, es reuneixen en forma de pinzell.

Les pinyes, verticals sobre les branques, arrodonides, són primer de color violeta i de mica en mica es van enfosquint.

En madurar es van desfent sense caure.

El cedre, arbre de creixement ràpid, pot viure molts anys

Poema

Arbre de l´amor

Cercis siliquastrum

Família:LLeguminoses

Orígen: Regió Mediterrània

Arbre petit, de fulla caduca, molt original i de bellesa poc corrent per les seves nombroses flors, d´un color rosa intens, que surten directament del tronc i de la fusta de les branques, fins i tot de les més velles.
Arriben a omplir tota la capçada.
Floreix entre Abril i Maig.
Les fulles , molt característiques, arrodonides en forma de cor, apareixen després de la floració.
Els fruits, uns llegums estrets i aplanats, contenen unes quantes llavors.
A la Tardor prenen un to vermellós i generalment resten a l´arbre durant tot l´Hivern.
Necessita un ambient càlid i no suporta les gelades intenses.
En canvi, tolera força bé l´atmosfera contaminada de les ciutats.

Xiprer

Caracteritzat per la seva silueta allargada, estreta i punxeguda i pel seu color verd fosc.
Al mateix temps, però, el trobem en quasi tots els jardins, com a figura ornamental important.
En algunes comarques és plantat també en rengleres denses, en ple camp, per protegir els conreus del vent.
El tronc, finalment estriat, és de color gris.
Els fruits, unes pinyes rodones, es desencaixen en arribar al seu punt de maduresa, i donen llibertat a infinitat de petites llavors, alades, fàcilment transportables pel vent.
Així donçs és un arbre de fulles perennes i de llarga vida, és símbol d´espiritualitat i eternitat, és l´arbre que en totes les zones on és comú, presideix i emmarca els cementiris del nostre país.